“El procés de la visita de les Coves de Vinromà (1617)” amb transcripció i comentaris de Josep Vicent Escartí i prefaci de Maria Josep Albella. El llibre l’ha editat la Fundació Caixa Coves.
Presentat per Josep Antoni Domingo a les XXIII Jornades Culturals de la Plana de l'Arc
1. Els processos judicials, una font d'informació La literatura processal és riquíssima per a l'historiador –i també per a l'historiador de la llengua i de la cultura– i sempre ens ofereix dades de primera mà. És el testimoni més pròxim a com devien parlar i entendre les coses les gents del passat, perquè allà els trobem expressant-se en primera persona i només tenen el filtre, relativament lleuger, dels escrivans, que recollien la informació i la posaven sobre el paper perquè, entre altres coses, molts dels qui declaraven en els processos -com és el cas del que ara ens ocuparà- no sabien ni tan sols escriure el seu nom i signaven amb una simple creu, com era quasi normal, entre la població medieval i de l'edat moderna. Amb tot, aquelles paraules són, en molts aspectes, més pròximes a la realitat –a les realitats– que no la literatura de ficció, o la literatura didàctica o qualsevol altre escrit on l'autor es manifesta creant –o recreant– uns determinats personatges, amb la finalitat que siga: recullen fragment de les vides reals que, en la seua major part, corresponen a personatges que no tenien veu en la història i, encara, sovint foren part de grups marginals -si ens enfrontem a processos contra heretges, moriscos, sodomites, prostitutes, bandolers, esclaus, etc.
Text íntegre a l´enllaç
https://www.ehumanista.ucsb.edu/sites/secure.lsit.ucsb.edu.span.d7_eh/files/sitefiles/ivitra/volume14/A/5.%20Escart%C3%AD.pdf
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada